Què és l’economia circular

Quan parlem d’Economia Circular, de què estem parlant exactament? Una manera més fàcil d’entendre aquest concepte és primer partir de la definició del que no és l’economia circular, l’anomenada economia lineal. Actualment, els sistemes econòmics solen ser definits en grans models: economies capitalistes o de lliure mercat, economies socialistes o economies planificades i economies mixtes. Són models econòmics que tenen les principals diferències en la manera que es planteja la propietat dels béns de producció i la manera que planifiquen i intervenen en l'economia els governs. Hi ha un factor comú però en tots els models, i es tracta que tots segueixen un “sistema lineal” de producció i consum.

Fig.  1 Sistema econòmic lineal

El sistema econòmic lineal es caracteritza perquè les empreses (també les famílies i l’estat) prenen recursos dels ecosistemes de la natura, les transformen, les utilitzen i quan ja no fan servei, les llencen a l’aire, mar o els soterren.

Quan el consum de les persones, empreses i governs augmenta, es produeix un augment de la producció i consum de recursos amb el consegüent augment de les deixalles. Aquest model considera els recursos com a infinits i no contempla les conseqüències com les externalitats negatives com per exemple la contaminació.

Fins fa relativament poc temps això no ha sigut un problema doncs la capacitat auto regenerativa de la natura equilibrava el sistema, però quan la dimensió d'economia ha esdevingut massa gran, el planeta no aconsegueix regenerar amb prou rapidesa els materials i el planeta es degrada.

Actualment les economies del planeta han esdevingut tan grans que es fa necessari qüestionar el comportament lineal d’extraure matèries primeres, modificar-les i llençar-les. A més, actualment, la tecnologia humana produeix residus que són molt difícilment biodegradables, com plàstics, combustible nuclear, Co2, etc.

Aquesta economia actual de "prendre-usar- desar" es diu economia lineal i és indiscutible que no és un model sostenible.

L’economia circular és però un sistema que aprofita al màxim les matèries primeres i productes. Per fer-ho els reintrodueix al procés productiu i de consum de manera contínua i evita que surtin del cicle per acabar com a deixalles. Per fer-ho fa servir sempre energia que prové d’energies renovables. El seu objectiu és minimitzar l’extracció de matèries primeres i per tant, els desaprofitaments.

Fig.  2 Il·lustració sobre els passos que donen forma a una economia circular.
Font http://www.europarl.europa.eu/

Vídeo: http://www.fumh.cat/web/images/EuroparlTV_HD_384_ES.mp4 
Fig.  3 Vídeo de la UE explicatiu de l’economia circular

L’Economia Circular pretén ampliar el cicle de vida dels productes amb la intenció de reduir l’ús de les matèries primeres i la generació de residus.  Tot comença amb les matèries primeres i el disseny, després continua amb la producció o re fabricació,  la distribució, el consum, la manera que es fan servir les coses, les reutilitzacions i les reparacions, finalment arribem a la recol·lecció dels residus que abandonen el cicle i el reciclatge del qual es pot reciclar per a reintroduir les matèries primeres a la primera fase d’aquest cicle infinit.

Els principis de l'Economia Circular s’inspiren en l’observació de la natura. A la natura res es desaprofita perquè, els desaprofitaments d’uns éssers són l’aliment i el proveïment dels altres. Els éssers vius animals o plantes són aliment d’altres animals i finalment passen a formar part dels nutrients de la terra. Els materials no orgànics de la natura com són els minerals són nutrients per la vegetació. La font d’energia principal de tot el sistema natural és el Sol.

Fig.  4 Els boscos són sistemes circulars

L'Economia Circular té com a objectius reduir al mínim imprescindible l’extracció de matèries primeres i a l’hora reduir els residus que provoca l’activitat econòmica. Per fer això es busquen maneres d’aprofitar al màxim els recursos, reintroduint al procés productiu els materials per maximitzar la seva vida útil i fent servir energies renovables. L’economia circular es basa en els principis de dissenyar productes i processos productius que tendeixin a eliminar la pol·lució i, reutilitzar els productes i materials, i regenerant sistemes naturals.

L’economia Circular és des del punt de vista econòmic viable i profitosa per als agents econòmics que són els individus, les empreses, i els governs.

 És necessària l’economia circular?

L’Economia mundial ha experimentat un alt creixement exponencial sostingut durant els darrers 50 anys. Mai a la història de la humanitat, tantes persones han accedit a tant consum, riquesa i benestar com en l'actualitat.

L'any 1800 el món era habitat per 1.000 milions de persones. En l'actualitat, la població humana del planeta és de 7.500 milions de persones i totes les estimacions indiquen que el creixement continuarà. Algunes projeccions estimen que la població mundial podria arribar a 11.400 milions l'any 2050 i a 15.300 milions al 2.100.

L’augment de la població i de la qualitat de vida de les persones ha comportat un augment de la producció i el consum de béns i serveis.

L'últim informe del Banc Mundial registra que s’han assolit els índexs de pobresa extrema més reduïts des de fa 100.000 anys. Al 1.990, hi havia al món 1.895 milions de persones vivint en extrema pobresa. Vint-i-cinc anys més tard, el 2015, el número ha arribat fins als 736 milions, un 40% menys de pobresa. Hem de tenir en compte també que al mateix període la població mundial ha augmentat 2.200 milions de persones.

Fig.  5 Creixement de la població mundial. Font wikimedia commons

Els avenços en la reducció de la pobresa extrema es deuen principalment al canvi tecnològic, a la industrialització i, també, a l'expansió del capitalisme i a la liberalització de les economies (1). Grans països com la Xina o l'Índia han transformat les seves economies i han reduït els grans percentatges de la seva població que vivien en pobresa i accedint a la classe mitjana.

L’economia mundial ha crescut i com a conseqüència, el consum de matèries primeres, d’energia de combustibles fòssils i la producció de materials (plàstics, ciment, alumini, amoníac i acer) s’ha disparat els últims vint-i-cinc anys.

Fig.  6 Població mundial el 2100. Font Nacions Unides

La població mundial quasi es duplicarà d’aquí a 30 anys respecte a la població que hi havia el 1990. En un model d’economia lineal, això implicaria com a mínim el doble de consum de matèries primeres i el doble de producció de deixalles.

Fig.  7 PIB per càpita mundial. Font: “Statistics on World Population

 GDP and Per Capita GDP1 -2008 AD Angus Maddison: IMF

El producte Interior Brut per càpita de la humanitat s’ha mantingut baix i estable des dels orígens de la humanitat fins a les dates de la primera revolució industrial.  A partir d’aquest punt s’ha incrementat moltíssim de manera que avui en dia hi ha més accés a la riquesa que mai a la història de la humanitat.

Fig.  8 Penetració telefonia mòbil al món i accés a servei de recollida d'escombraries.

Font: Banc Mundial

Per exemple, un dels molts índexs que controla el Banc Mundial ens indica que l'any 2015 el percentatge de les persones amb accés al telèfon mòbil al món; 97% va ser més alt que les persones que tenen accés a serveis de recollida d'escombraries 70%.  De tota manera, els serveis de recollida d’escombraries també han crescut; +10 punts des de l’any 2000, des del 60% fins al 70%

Entre 1.760 i 1.840 a Gran Bretanya va tenir lloc una revolució tecnològica, agrícola, legal i social que va donar lloc a l'anomenada primera Revolució Industrial. Al mateix temps de la Revolució Industrial, es va produir també la revolució agrícola que va incrementar la productivitat de l’agricultura. Els nous invents, entre els quals destaquem la màquina de vapor, alimentada amb carbó, van facilitar la producció massiva de béns de consum i del transport, tant de persones com de matèries primeres i mercaderies.

Fig.  9 Fig.  10 Extracció de matèries primeres al món per tipus de font

Font: EC JRC, Raw materials scoreboard 2018

Al segle XX l’extracció de recursos es va mantenir estable fins a inicis de la segona guerra mundial on es va augmentar a causa de l’esforç de guerra i al nou ordre mundial.  Més tard, a partir dels anys 70 la producció i obtenció de materials va augmentar espectacularment. Les prediccions futures indiquen que la necessitat de materials continuarà creixent els pròxims anys.

Fig.  11  Creixement mundial de la producció de materials.

Font: Organisation for Economic Co-operation and Development/International Energy Agency

La producció de materials és una activitat molt costosa en termes de quantitat d’energia necessària. S’estima que entre el 7% i el 8% de tota la producció d’energia mundial es destina a la producció de metalls. S’estima que per exemple la demanda de metalls augmentarà encara més per la tendència de la població concentrar-se a les ciutats i l’accés a béns de consum (cotxes, neveres...).  Un problema afegit és que, cada cop costa més volum d’energia produir metalls doncs cada cop la concentració de metall en la mena de les mines és menor i cal aprofundir més per obtenir bones betes. L’única solució real i efectiva per a reduir la intensitat d’energia necessària per a obtenir materials passa per a la reducció de les extraccions.

Si observem els indicadors econòmics històrics i veiem les projeccions de creixement podem deduir que l’economia lineal no és un model sostenible perquè:

• Fa servir com a font d’energia combustibles fòssils que són limitats i que a més produeixen externalitats negatives com la contaminació que està provocant el canvi climàtic. Actualment 81% de l’energia produïda al món prové de combustibles fòssils.

• Extrau matèries primeres, aigua i aliments de la natura. Per fer-ho, fa servir grans quantitats d’energia, fa malbé els ecosistemes i perjudica la biodiversitat.

• Vol satisfer una demanda creixent i imparable formada pel creixement de la població mundial, la reducció dels nivells de pobresa l’augment de l’esperança i del nivell de vida.

Fig.  12 Fonts d’energia al món.

Font British Petroleum Stats Review

En l'actualitat, el 85% del consum mundial d’energia prové dels combustibles fòssils, i un 4% prové de l’energia nuclear i tot just al darrera venen les energies renovables amb una xifra entorn del 4% també. Els combustibles fòssils són finits i contaminen el planeta.

Fig.  13 Evolució consum de les fonts d’energia al món.

Font British Petroleum Stats Review 2019

L'any 1993 es va consumir l’equivalent a  8.500 milions de tones de petroli mentre que l'any 2018 es van assolir prop de 14.000 tones, un 65% més. El consum d’energia al món va incrementar el 2018 un 2.9%. El creixement va ser el més gran des del 2.010 i quasi el doble que la mitja dels últims 10 anys. La demanda de tots els combustibles va augmentar. 

Fig.  14 Evolució percentatge global consum energies per tipus.

Font British Petroleum (2)

El petroli és la font d’energia més consumida al món representant un 34% del total. El carbó és el segon amb un 27% tot i que ha disminuït el seu percentatge respecte als últims 3 anys i el gas natural ha incrementat el seu percentatge fins al 24%  Les energies renovables han crescut molt en proporció i ara representen un 4% del total tot just rere de la nuclear. 

Segons l'informe del Banc Mundial titulat What a Waste (3) 2.0 (Les deixalles 2.0),  al món es generen anualment 2.010 milions de tones de deixalles sòlides i s’espera al 2050 que arribin als 3.400 milions de tones anuals de residus. What a Waste 2.0 proporciona informació sobre els costos, ingressos i tarifes de gestió de residus; residus especials; normativa; comunicació pública; models administratius i operatius.

(1) https://www.elmundo.es/papel/historias/2018/09/19/5ba2a229468aeba70e8b45d7.html

(2) bp-stats-review-2019-full-report

(3) http://datatopics.worldbank.org/what-a-waste/

Principis de l’Economia Circular

L’Economia Circular es basa en uns principis que serveixen d’eix vertebrador i que agrupa i serveixen de guia per a desenvolupar accions. Aquests principis s’inspiren en l’observació de la natura perquè s’ha observat que la natura ha trobat un model d’equilibri que ha durat milers d’anys.

Els principis de l’economia circular varien en la seva formulació una mica en funció de l’entitat que els formula.  Aquí exposem els principis de l’Ellen MacArthur Foundation.

Segons l’Ellen MacArthur Foundation[1], hi ha 3 principis que descriuen els reptes que hem d’afrontar en termes de recursos i sistema quan treballem per a una Economia Circular

Principi 1: Preservar i millorar el capital natural:

Això s’aconsegueix controlant existències finites i equilibrant els fluxos de recursos renovables.

Quan es necessitin recursos, el sistema circular ha de saber seleccionar els recursos que es necessitin  amb saviesa i ha de triar la tecnologia i processos que emprin recursos renovables.

A més, una economia circular millora el capital natural potenciant el flux de nutrients del sistema i creant condicions que, per exemple, permetin la regeneració del sòl.

Principi 2: Optimitzar l'ús dels recursos

Que s’aconsegueix rotant productes, components i materials amb la màxima utilitat en tot moment, tant en els cicles tècnics com en els biològics.

Això suposa dissenyar de manera que pugui repetir-se el procés de fabricació, restauració i reciclatge de manera que els components i materials re circulin i continuïn contribuint a l'economia un cop i un altre.

L’objectiu és buscar incrementar la vida útil dels materials i productes i fomentar la seva reutilització.

S’incentiva compartir recursos i productes perquè s'incrementi la utilització dels productes i no sigui necessari produir productes que s’infrautilitzen. Els sistemes circulars maximitzen l’ús de materials i al final de la seva vida útil, descompon els productes en els seus elements bàsics  extreu valuosos elements bioquímics i fa que passin en cascada a altres aplicacions diferents i cada vegada més bàsiques.

Principi 3: Fomentar l’eficiència del sistema

S’aconseguirà posant de manifest i eliminant externalitats negatives. Les externalitats són les conseqüències  efectes indirectes de les activitats de consum o producció dels agents econòmics.

S’ha de reduir els danys a l'ús humà, tals com els relacionats amb els aliments, la mobilitat, l'habitatge, l'educació, la salut i l'oci, i gestionar externalitats tals com l'ús del terreny, la contaminació atmosfèrica, de les aigües i acústica, l'emissió de substàncies tòxiques i el canvi climàtic.

 

[1] https://www.ellenmacarthurfoundation.org/es/economia-circular/principios

Què és la mineria urbana?

La mineria urbana és un terme que tracta sobre la tendència de recuperar matèries primeres principalment dels residus d’aparells elèctrics i electrònics usats.  Però perquè podem dir que aquesta pràctica és interessant[1]?

Cada cop costa més diners i esforços extraure minerals de la terra. A més aquests materials no són infinits.

La recuperació de materials dels dispositius electrònics pot ser molt eficient. Durant molts anys, els residus electrònics simplement es llençaven. No es recuperava res. Però si ens parem a pensar, és molt més fàcil de trobar materials més purs a un antic telèfon mòbil vell que al fons d’una mina d’Àfrica. Per exemple, per obtenir 300 grams d’or és necessari desmuntar una tona de telèfons mòbils. La concentració de metalls i minerals preciosos a un telèfon mòbil és 50 vegades més gran que als materials extrets d’una mina. Avui en dia, la tecnologia del reciclatge ha millorat de manera que és necessària menys energia  per quilo de metall que la que és necessària per a la producció primària.  Un altre aspecte a tenir en compte pels compradors de matèries primeres és que els materials obtinguts de la mineria urbana no estan subjectes a les fluctuacions de preus de les matèries primeres al mercat mundial

Ara, a les ciutats hi ha prou quantitat d’aparells perquè el volum sigui econòmicament interessant. Hi ha estimacions que diuen que a les nostres ciutats del món hi ha 50 milions de tones de material elèctric i electrònic esperant a ser recuperat.

Per alguns materials rars, la mineria urbana està sent gradualment l’única font de subministrament.  Per exemple, l'europi i terbi només s’obtenen d’unes mines a la Xina per la qual cosa, entre els 30 i el 40% de la demanda mundial actual se satisfà mitjançant la mineria urbana.

La mineria urbana a més evita una quantitat substancial de conflictes geopolítics. Hi ha països productors de minerals on hi ha disputes pel control de les mines. Els anomenats conflict minerals o conflict resources són recursos naturals que són extrets de zones i països on hi ha conflictes i guerres.  Els quatre conflictes miners més  importants del món són els que estan en l’entorn de la producció de cassiterita (per estany), wolframi (per tungstè) i coltan i mena d’or els quals són extrets al Congo oriental zona de conflictes prolongats. Aquests minerals són essencials per a la fabricació de dispositius electrònics. La mineria urbana també evita les grans muntanyes d’escòria que produeixen les mines i que deformen el paisatge i contaminen l’entorn.

La mineria clàssica no pot assumir la demanda creixent d’aparells elèctrics i electrònics. S’estima per als pròxims anys un increment al món de persones que accedeixen a la classe mitjana amb el consegüent augment del consum d’electrodomèstics.

Els inversos i les indústries estan girant cap a l’economia circular i gràcies a les millores de cost/eficiència aquesta nova indústria és cada cop més rendible.

Fig.  45 Mineria urbana: recupera minerals i metalls dels aparells electrònics

La mineria urbana promou un ús intel·ligent dels materials que ja són a les ciutats. Això redueix la necessitat d’extraure nous materials i redueix la quantitat de malbaratament. Desenvolupar la mineria urbana però requereix una planificació acurada. És necessari per exemple, desenvolupar noves tecnologies de reciclatge que ens permeti extraure els metalls  de residus complexos. Dissenyar productes de manera que poden ser desmuntats fàcilment de manera que s’obtinguin residus més nets. Dissenyar materials de manera que siguin reciclables més fàcilment.

 

[1] https://www.recupel.be/en/