La Neuroeducació

La neuroeducació és una disciplina que proposa combinar aportacions de la neurociència, la psicologia, la ciència cognitiva i l'educació, i se centra en la comprensió de com aprèn el cervell i fa servir aquesta informació per desenvolupar mètodes que puguin tenir major eficàcia i eficiència per guiar les propostes de nous currículums i de noves polítiques educatives. La neuroeducació ens permet conèixer de quines eines ens pot proveir la neurociència per ensenyar de forma més eficient, tant a l'escola com en l'ensenyament mitjà o la universitat. També ens facilita eines per detectar problemes neurològics i psicològics que interfereixin en els nens en l'adquisició d'aprenentatges; alhora que possibilita eines per formar millors ciutadans crítics, aconseguint un equilibri entre emoció i cognició.

LidiaArroyoEl neuroeducador ha de comprendre que el desenvolupament del cervell i l'aprenentatge estan intrínsecament units, perquè el cervell és l'òrgan que per mitjà de la connectivitat neuronal fa possible l'aprenentatge.  Els aprenentatges significatius condueixen a noves connexions amb l'objectiu de crear sinapsis, enriquint el major nombre d'interconnexions o cablejats neuronals al cervell. Llavors, la funció de l'educador mitjançant la neurodidàctica, és aconseguir literalment conduir a l'estudiant cap a les noves connexions neuronals i la secreció de components químics que fan possible l'aprenentatge.

Ens trobem a les portes de concebre un món nou, una manera d'entendre la nostra cultura totalment nova. Ens trobem, cada vegada més a prop, de poder programar les nostres actuacions en educació des del punt de partida més precís que existeix, el cervell. Lluny d'ideologies i creences, lluny d'hipòtesis o de justificar les nostres accions pel simple fet que així ho vam aprendre nosaltres.

Com a conclusió podem afirmar que la neuroeducació obre un nou escenari que ha de ser valorat per les escoles i pels docents. És un fet que, si es vol potenciar l'aprenentatge, s'han de considerar tots els elements expressats anteriorment: s'ha de reflexionar en la manera en què funciona el cervell, atès que és l'encarregat de tots els processos relacionats amb l'ensenyament i amb l’aprenentatge.

Lídia Arroyo

Coordinadora Pedagògica del Postgrau en Neuroeducació de la FUMH. Psicopedagoga i Logopeda.

Conflictes a l’aula en temps de coronavirus

 

PereMunozEra un dimarts al vespre, una setmana de confinament, un grup de professors/es, ara fent d’alumnes, compartien trobada virtual amb un docent, que seguia fent de docent.

El contingut del curs anava de gestió de conflictes i d’assetjament. Parlàvem d’empatia, de posar-se emocionalment en el lloc de l’altre, d’assertivitat, de resiliència... Una mestra va explicar que acabava de crear la seva pròpia aula virtual per poder seguir l’aprenentatge dels seus alumnes, una altra va explicar la conversa telefònica amb una mare en una situació socioeconòmica complexa, en Jordi ens va recomanar un llibre de José Antonio Marina...

Personalment, vaig sentir que el curs s’impartia sol i m’enriquia més enllà de la meva senzilla aportació des del món teòric-universitari. Els meus companys de curs, descrivien els conceptes que un servidor volia “ensenyar” amb la seva vivència, la seva experiència i el seu compartir en la trobada. Cada comentari, estava ple d’empatia, d’assertivitat, de resiliència...

Crec que hem d’entendre els cursos de formació de mestres com una aventura conjunta vers un aprenentatge compartit, interactiu i vivencial.  La virtualitat ha vingut per quedar-se i, per tant, des de tots els àmbits educatius estem adaptant metodologies, recursos, eines.... És un repte complex, però ara que tenim cert bagatge, descobrim que la virtualitat permet transmetre coneixements, compartir inquietuds, assimilar estratègies..... En definitiva, permet una formació com “la de sempre” però amb els recursos del futur.

La meva experiència en la docència virtual m’ha “retornat” el caliu dels mestres, l’enriquiment de la formació, un feed-back positiu i encoratjador i la sensació de seguir compartint formació amb companys/es de professió i vocació.  Així doncs, davant els reptes presents i futurs de l’educació, crec que la nostra formació pot oferir espais de treball comuns per a la reflexió, la formació i el fet de compartir plegats.

Endavant amb el repte i l’aventura.

Pere Muñoz

Mindfulness per a una bona qualitat de vida

 Què és atenció conscient o Mindfulness?

Rosa Torras2bMindfulness és observar el món des d’una altra mirada, amb atenció i consciència, una actitud diferent de relacionar-te amb l'experiència de què vius en cada moment, acceptant la realitat tal com és. Sense fer judicis de cap mena.
T’has parat mai a preguntar-te: com estic?, com em sento?, en què estic pensant ara?
Així es comença l’entrenament cap a una consciència atenta.
Quina és la nostra tendència?
Et sona?...: el soroll i la xerrameca mental que no paren mai, llistes de coses a fer inacabables, tensió muscular, pèrdua de concentració, mals hàbits, incapacitat per a gaudir de les coses importants, dedicació a temps complet de les teves preocupacions, impaciència, frustració …?
Està clar que no donem valor a tenir la ment quieta i atenta!!
Estem constantment justificant tot el que fem. La raó principal és que ens identifiquem que pensem i ens ho creiem, encara que no sigui real. No tan sols ens ho creiem sinó que ho alimentem amb tot un cabal de pensaments insans.
Per què va bé meditar?
Meditar és practicar l’atenció, entrenar per obrir-nos a la consciència plena posada al moment present, acceptant el què hi ha, atents al que està passant dins nostre i al nostre voltant.
L’ara és consciència, reconèixer i apreciar tot el que hi ha en aquest precís instant.
Normalment vivim absorts en un corrent de pensaments sovint negatius, preocupacions, pors, incerteses, queixes, greuges... i donem voltes a tot allò que va anar malament en el passat, o que pot sortir malament en el futur.
Els pensaments ens arrosseguen.
Quan estem atents estem en un estat d'alerta. Els pensaments disminueixen i percebem totes les sensacions, som conscients que està passant al nostre cap i al nostre cos.
Quan divaguem som més infeliços, ens perdem el present perquè estem desconnectats i vivim la vida a mitges.
Què fa la nostra ment quan entra en “bucle”?
Quan entrem en pensaments negatius i recurrents, intentem evitar-los, escapar i alliberar-nos d'aquests terribles processos mentals.
Però el que passa és que la nostra ment és molt desobedient, i en comptes d'anul·lar aquest procés, el que aconseguim és l'efecte contrari: augmentem el patiment.
És, l’efecte rebot: “Apareix més vegades en la ment, allò que intentes apartar o evitar”.
El què hem de fer és adonar-nos que només són pensaments.
Els pensaments són mers procediments cognitius i no són reals, no són fets, són processos mentals que van i vénen, sorgeixen i s'esvaeixen, sense més.
Quan meditem veiem aquests processos com van i vénen, i tornem l'atenció al present amablement cada vegada que la ment es distreu i queda atrapada en algun pensament. Així arribem a sentir calma i serenor.
Quan aprenem a escoltar-nos a nosaltres, i a tot el que ens envolta de manera atenta i conscient, generem silenci i és així com podem reduir el soroll mental.
El resultat d’estudis realitzats per neurocientífics ens demostren que quan la persona està centrada en tasques concretes i està plenament atenta a què fa o diu, aquesta persona és més feliç, està més satisfeta i se sent molt més vital i motivada.
Els estudis també demostren que les persones que practiquen Mindfulness tenen augmentada la capacitat d'estar atents de manera conscient i disminueix considerablement la seva divagació.
Aquest és un gran impacte per a la salut física, emocional i mental.
El silenci és l’entrada cap a un mateix per aconseguir la quietud i la serenor que ens donarà satisfacció i felicitat.

“La ment intuïtiva és un regal sagrat i la ment racional és un fidel servent. Hem creat una societat que honra al servent i s'oblida del regal”
Albert Einstein.

Rosa Torras

Professora de Mindfulness